dimecres, 15 de febrer del 2012

Imatges de l'espectacle. 3. Fotos de l'estrena






























Imatges de l'espectacle. 2..1 Els personatges (estrena)

En les adreces següents trobareu imatges de cada personatge el dia de l'estrena de l'espectacle a La Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles:

Maria Helena
http://vimeo.com/36465556

Angèlica
http://vimeo.com/36465840

Ada
http://vimeo.com/36683154

Càndido
http://vimeo.com/36684979

Deolinda
http://vimeo.com/36685845

Zenobio
http://vimeo.com/36687153

dijous, 5 de gener del 2012

El projecte

Axolots és un encàrrec de l'Ajuntament de Banyoles, que ha demanat a Eironeia Produccions, S.L. la creació d'un espectacle pensat expressament per a la Sala Gran de la Factoria de les Arts Escèniques.és

Un dels eixos del projecte artístic d'aquest Equipmanet Cultural és la pluridisciplinaritat. Poques vegades en les arts escèniques es té en compte el treball dels humanistes i dels científics, per això, hem proposat com a punt de partida per a la definició de la idea, i per a la preparació de les activitats que havien de culminar en un text, el llibre de Jordi Llovet, Adéu a la Universitat: l’eclipsi de les humanitats. És a dir, l’impuls inicial partiria d’una obra humanística. El procés avançava i, amb la voluntat d’incorporar mirades diferents, vam escollir un text científic: l’obra de Richard Dawkins, The Ancestor’s Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Life (hi ha una versió castellana -El cuento del antepasado- publicada per Antoni Bosch, editors).

L’estudi d’aquestes dues obres, que, lògicament, exigia la consulta d’una bibliografia ampla, va inspirar els factors que acabarien constituint l’estructura bàsica de la trama: “En un futur immediat s’imposa definitivament la plutocràcia. Les arts, les humanitats i algunes disciplines científiques pateixen una marginació extrema i se substitueixen per ofertes d’entreteniment. Les poques persones que encara cultiven aquestes activitats són “convidades” a abandonar-les, integrant-se al sistema, o a incorporar-se a “Parcs Temàtics” on es mostra en seu treball en viu –amb l’objectiu de deixar palesa la seva estranyesa i la seva obsolescència-“.

Arribava el moment de convidar actors, músics i ballarins. Vam tenir la sort que van acceptar participar en l’aventura les persones en les quals vam pensar primer.

Helena Massip és una músic excel·lent que desenvolupa la seva activitat professional a Londres. Va acceptar composar la música i interpretar-la amb el violí, la guitarra i la veu.

Àngela Boix és una ballarina d’IT Dansa, molt jove i amb un talent excepcional. Li vam encarregar la coreografia i la dansa.

La interpretació teatral la vam confiar a actors i actrius que han treballat amb nosaltres: Roser de Castro, Andrea Portella i Francesc Gil. Tots ells llicenciats per l’Institut del Teatre.

L’interès per la incorporació d’una persona jove va fer que donéssim la primera oportunitat professional a qui els professors de l’Aula de Teatre de Banyoles consideren un dels millors alumnes, Genís Casals.

L'escenografia, la il·luminació, el so i el vestuari són dissenyats pels col·laboradors habituals d'Eironeia Produccions: Lluís Nadal, August Viladomat, Lluís Robirola i Joana Giol.

També s'ha incorporat al projecte una estudiant jove, que ha assumit els treballs d'assistència a la direcció.

La dramatúrgia i la direcció és de Joan Solana.

***

El títol de l’obra s’explica per les característiques dels axolots i per la influència que en un moment del procés creatiu del text va tenir el conte de Julio Cortázar.

(...) Ahora sé que no hubo nada de extraño, que eso tenía que ocurrir. Cada mañana al inclinarme sobre el acuario el reconocimiento era mayor. Sufrían, cada fibra de mi cuerpo alcanzaba ese sufrimiento amordazado, esa tortura rígida en el fondo del agua. Espiaban algo, un remoto señorío aniquilado, un tiempo de libertad en que el mundo había sido de los axolotl. No era posible que una expresión tan terrible que alcanzaba a vencer la inexpresividad forzada de sus rostros de piedra, no portara un mensaje de dolor, la prueba de esa condena eterna, de ese infierno líquido que padecían. Inútilmente quería probarme que mi propia sensibilidad proyectaba en los axolotl una conciencia inexistente. Ellos y yo sabíamos. Por eso no hubo nada de extraño en lo que ocurrió. Mi cara estaba pegada al vidrio del acuario, mis ojos trataban una vez mas de penetrar el misterio de esos ojos de oro sin iris y sin pupila. Veía de muy cerca la cara de una axolotl inmóvil junto al vidrio. Sin transición, sin sorpresa, vi mi cara contra el vidrio, en vez del axolotl vi mi cara contra el vidrio, la vi fuera del acuario, la vi del otro lado del vidrio. Entonces mi cara se apartó y yo comprendí (..).

dilluns, 5 de desembre del 2011

El nou espectacle d'Eironeia Produccions

"Temps mort" (2006) va ser una mirada al present.

"Ulls de bruixa" (2009) va viatjar al passat.

"Axolots" (2012) ens acosta al futur.